|
Enamorades de les nostres amigues |
 |
 |
 |
|
Escrit per Emma i Leila
|
|
Estem a punt d'arribar al 14 de Febrer, aquell dia on pensem i fem allò de recordar els nostres amors. Nosaltres ens dirigim aquest tabló per tal de recordar a les nostres amigues les ELLEMUSKYS, aquelles que per a nosaltres dos són com els nostres amors, és una cosa tan difícil d'explicar els bons moments que passem juntes i que són difícil d'olbidar, però també existeixen els moments roïns, on penses que totes les teves amigues estàn en contra teua, però realment saps que les necessites més que mai. En totes les celebracions em estat juntes i això ha sigut motiu de no olvidar-les mai, perque sempre queden les anècdotes, les fotos, les rises,... Perqué sempre serem amigues. Emma i Leila
|
|
Escrit per Marina
|
|
Les dos cares de l’amor  -l’amor compartit, que et proporciona felicitat, il·lusió, ganes de riure, que fa que el dia siga clar quan plou i trona, que fa que no veges defectes, que et fa sentir feliç, alegre, en un nus a l’estomac quan saps que vas a veure, parlar o estar en la persona amada.
-l’altre és el que provoca dolor, sofriment: dolor quan esperes una mirada i no la reps, una paraula de carin yo que mai arriba, un somriure que no veuràs mai. FELICITAT I TRISTESA son, doncs, les dos cares de l’amor |
|
|
Escrit per Rosa Magraner
|
| No sé qui sóc, ni sé d’on vinc, ni a quin lloc vaig, ni sé què tinc. Vull res? Com, on? Sent fam, tinc set de ser al món mes, vaig ben cec. Jo visc com puc, amb mos al cor i tinc més por que si fos cuc. Com sé ben poc -per no dir res- ma ment vol més i em bull al foc. Fosc ho veig tot quan té un to gris, quan tot és llis, no ix ni un brot. I perd la fe, tot es fa lleig, tot fals ho veig i no em plau res. I amb fum al cap i amb pes al cos no trob el nord i perd el temps. Em sent ben sol quan em sé trist! No dorm, no visc, ni em venç la son. | Mes, quan te’n véns... naix el meu sol i a tes mans tens mon bé, ma sort. Si véns de grat, ja no em sé mort, i em moc i em bat al vent d’un port. Ja tinc gest ferm i puc dir prou, que el camp no és erm i res no em cou. Jo et vull, si cal, un poc, un molt. Pren pa, tin sal! No visc bé solt. Tin fil, pren joc, que et vull amb mi! Jas troncs, fem foc i amb tu bec vi! Tot ho fas dolç, tan grat, tan bell, que el gust de mel no és fi ni és bo. Ben junts al niu ben forts i sans som dos cors grans en un ser viu. Amb tu em ve el goig! No cal cap vel! Que un vol blau-roig ens du al cel! ROSA MAGRANER | |
|
Muchas gracias por tu amistad |
|
|
|
|
Escrit per una confident
|
|
Gracias por todos los momentos
que hemos compartido
momentos llenos de sentimientos
y pensamientos compartidos,
sueños y anhelos,
secretos, risas y lágrimas,
y sobre todo, amistad. Cada preciado segundo quedará atesorado
eternamente en mi corazón. Gracias por dedicarme tiempo
tiempo para demostrar tu preocupación por mí,
tiempo para escuchar mis problemas
y ayudarme a buscarles solución,
y sobre todo,
tiempo para sonreír y mostrarme tu afecto. Gracias por ser lo que eres
una persona maravillosa. Pude contar contigo
cuando necesitaba en quien confiar
y pedir consejo. Gracias a ti comencé
a conocerme
e incluso a apreciar lo que soy. Per a Leila, d'una confident de la seua classe.
|
|
